Cobertura CNN debat demacrata Pequin Xina 'es torna negre' quan es va discutir Hong Kong i Xinjiang: La transmissió en viu de CNN de l'debat demòcrata aparentment es va reduir "a negre" a Beijing quan els candidats van començar a parlar sobre les protestes a Hong Kong i la regió autònoma xinesa de Xinjiang, on milions de musulmans estan reclosos en centres de detenció.
Will Ripley, corresponsal internacional de CNN, va tuitejar una foto d'un televisor que s'havia enfosquit durant el debat.
"La transmissió en viu de CNN de l'debat presidencial demòcrata es torna negra a Beijing", va escriure Ripley. "Es va preguntar als candidats sobre l'historial de drets humans de la Xina i la detenció massiva de minories musulmanes a Xinjiang".
Business Insider va contactar a Ripley per obtenir més informació sobre la interrupció aparent.
Cobertura CNN debat demacrata Pequin Xina
Va ser notable que als candidats se'ls fes aquesta pregunta de política exterior, i l'ex vicepresident Joe Biden i altres no es van aturar. Biden va usar el terme "camps de concentració" per descriure la vasta xarxa de centres de detenció a Xinjiang.
Les imatges de satèl·lit revisades pel Moviment Nacional de Despertar de Turquestan amb seu a Washington a principis d'aquest mes van identificar a el menys 465 centres de detenció, camps de treball i presumptes presons a Xinjiang. Les entrevistes amb persones que es van dur a terme en els campaments revelen denúncies de pallisses i privació d'aliments, així com experiments mèdics amb presoners.
Xina ha reconegut l'existència d'alguns "camps de reeducació"
Xina ha censurat en línia totes les mencions i videoclips d'una rara protesta a una universitat després que la institució va eliminar la frase, "llibertat de pensament", de la seva carta.
El nou estatut de la Universitat Fudan a Xangai, una de les més prestigioses de la Xina, ara inclou una promesa de "servir el govern de el Partit Comunista" i empeny la "independència acadèmica" sota el "patriotisme", el que porta a l'enrenou entre estudiants i professors.
Els canvis van sortir a la llum el dimarts quan el Ministeri d'Educació de país va dir que havia aprovat modificacions similars per a tres universitats.
En qüestió d'hores, les esmenes als estatuts de Fudan van ser tendència en línia, amb al menys un hashtag generant a l'almenys un milió de visites. Els clips també van circular en línia mostrant als estudiants organitzant una protesta flash mob al campus, cantant l'himne de l'escola, que inclou la frase "llibertat de pensament".
Els professors de Fudan també es van connectar en línia per expressar la seva alarma. Qu Weiguo, professor de llengües estrangeres, va publicar que estava "molt sorprès" a l'assabentar-se dels canvis, que va dir que es van fer sense consultar a la facultat.
Però poc després, com mencions i publicacions en línia van ser eliminades pels censors de govern actiu de la Xina, que bloquegen habitualment les notícies i la informació, i eliminen d'Internet qualsevol comentari dissident.
Des que Xi Jinping, líder de el Partit Comunista Xinès, va arribar a el poder el 2012, la Xina s'ha involucrat en una repressió generalitzada en línia i en la societat civil en una campanya que ha provocat un calfred a tot el país.
El Sr. Xi ha demanat lleialtat a el Partit des de les universitats de país, i algunes institucions fins i tot han creat departaments per eradicar la "debilitat" ideològica.
Tot això ha portat a un enduriment de les llibertats acadèmiques: els professors que no segueixen la línia de el partit han estat suspesos dels seus llocs. També es creu que els informants els vigilen, tant estrangers com xinesos.
Dimecres a la nit, la universitat va publicar una declaració en línia dient que els canvis als estatuts es van realitzar "en estricta conformitat amb els procediments legals".
Beijing ha mantingut un estricte control sobre les universitats des de les protestes dirigides per estudiants a la Plaça Tiananmen el 1989, que va acabar en un vessament de sang després que el govern va ordenar als militars que reprimissin l'aixecament.