Llista pintors Austria

Josef Abel (1768-1818)
Fritz Aigner (1930-2005)
Joseph Matthäus Aigner (1818-1886)
Tivadar Alconiere (1797-1865)
Oz Almog (nascut el 1956)
Franz Alt (1821-1914)
Rudolf von Alt (1812-1905)
Anton Altmann (1808-1871)
Friedrich von Amerling (1803-1887)
Heinz Anger (nascut el 1941)
Christian Attersee (nascut el 1940)
Josef Maria Auchentaller (1865-1949)

Llista pintors Austria

Alfred Basel (1876-1920)
Herbert Bayer (1900-1985)
Franz von Bayros (1866-1924)
Tommaso Benedetti (1797-1863)
Julius Victor Berger (1850-1902)
Joseph Bergler (1753-1829)

Joseph Binder (1798-1864)

Eduard Bitterlich (1833-1872)

Karl von Blaas (1815-1894)

Tina Blau (1845-1916)

Otto Böhler (1847-1913)

Marca de Friedrich August (1735-1806)
Antonietta Brandeis (1849-1910)
Arik Brauer (nascut el 1929)
Günter Brus (nascut el 1938)

    Hans Canon (1829-1885)
    Franz Caucig (1755-1828)
    Edgar Chahine (1874-1947)
    Eduard Charlemont (1848-1906)
    Hugo Charlemont (1850-1939)
    Franz Cižek (1865-1946)
    Johann Nepomuk della Croce (1736-1819)
    Carl Otto Czeschka (1878-1960)

    Alexander Johann Dallinger von Dalling (1783-1844)
    Johann Dallinger von Dalling (1741-1806)
    Johann Baptist Dallinger von Dalling (1782-1868)
    Josef Danhauser (1805-1845)
    Hugo Darnaut (1851-1937)
    Franz Defregger (1835-1921)
    Anton Depauly (1801-1866)
    Ludwig Deutsch (1855-1935)
    Johann Conrad Dorner (1810-1866)
    Johann Baptist Drechsler (1766-1811)

    Johann Georg Edlinger (1741-1819)
    Albin Egger-Lienz (1868-1926)
    Marie Egner (1850-1940)
    Bettina Ehrlich (1903-1985)
    Anton Einsle (1801-1871)
    Franz Eisenhut (1857-1903)
    Eduard Ender (1822-1883)
    Johann Ender (1793-1854)
    Thomas Ender (1793-1875)
    Eduard von Engerth (1818-1897)
    Rudolf Ernst (1854-1932)
    Franz Eybl (1806-1880)

    Bernd Fasching (nascut el 1955)
    Eugen Felix (1836-1906)
    Peter Fendi (1796-1842)
    Johann Fischbach (1797-1871)
    Ludwig Hans Fischer (1848-1915)
    Vinzenz Fischer (1729-1810)
    Camilla Friedländer (1856–1928)
    Friedrich Ritter von Friedländer-Malheim (1825-1901)
    Emil Fuchs (1866-1929)
    Ernst Fuchs (nascut el 1930)
    Joseph von Führich (1800-1876)

    Friedrich Gauermann (1807-1862)
    Peter Johann Nepomuk Geiger (1805-1880)
    Franz Geyling (1803-1875)
    Richard Gerstl (1883-1908)
    Luigi Gillarduzzi (1822-1856)
    Alexandre Demetrius Goltz (1857-1944)
    Helmuth Gräff (nascut el 1958)
    Matthias Laurenz Gräff (nascut el 1984)
    Josef Grassi (1757-1838)
    Eduard Gurk (1801-1841)
    Ludwig Guttenbrunn (1750-1819)

    Gabriel von Hackl (1843-1926)
    Robert Hammerstiel (nascut el 1933)
    Anton Hansch (1813-1876)
    Anton Hartinger (1806-1890)
    Rudolf Hausner (1914–1995)
    Xenia Hausner (nascuda el 1951)
    Joseph Heicke (1811-1861)
    Gottfried Helnwein (nascut el 1948)
    Mercedes Helnwein (nascuda el 1979)
    Louis Christian Hess (1895-1944)
    Adolf Hitler (1889-1945)
    Johann Nepomuk Hoechle (1790-1835)
    Wolfgang Hollegha (nascut el 1929)
    Stephanie Hollenstein (1886-1944)
    Alfred Hrdlicka (1928-2009)
    Rudolf Alfred Höger (1877-1930)
    Theodor von Hörmann (1840-1895)
    Adolf Humborg (1847-1921)
    Friedensreich Hundertwasser (1928-2000)

Adam Jankowski (nascut el 1948)
Rudolf Jettmar (1869-1939)

    Alexander Kaiser (1819-1872)
    Eduard Kaiser (1820-1895)
    Hermann Kern (1838-1912)
    Alexander Kircher (1867-1939)
    Raphael Kirchner (1876-1917)
    Ernst Klimt (1864-1892)
    Gustav Klimt (1862-1918)
    Julius Klinger (1876-1942)
    Martin Knoller (1725-1804)
    Ludwig Koch (1866-1934)
    Kiki Kogelnik (1935-1997)
    Oskar Kokoschka (1886-1980)
    Friedrich König (1857-1941)
    Rudolf Kortokraks (1928-2014)
    Barbara Krafft (1764-1825)
    Johann Peter Krafft (1780-1856)
    Johann Victor Krämer (1861-1949)
    Siegfried L. Kratochwil (1916-2005)
    Joseph Kreutzinger (1757-1829)
    Josef Kriehuber (1757-1829)
    Carl Kronberger (1800-1876)
    Elke Krystufek (nascut el 1970)
    Alfred Kubin (1877-1959)
    Leopold Kupelwieser (1796-1862)
    Max Kurzweil (1867-1916)
    Karl Joseph Kuwasseg (1802-1877)

    Demeter Laccataris (1798-1864)
    Siegmund L'Allemand (1840-1910)
    Johann Baptist von Lampi the Elder (1751-1830)
    Johann Baptist von Lampi el més jove (1775-1837)
    Hans Larwin (1873-1938)
    Maria Lassnig (1919-2014)
    Anton Lehmden (nascut el 1929)
    Félix Ivo Leicher (1727-1812)
    Maximilian Liebenwein (1869-1926)
    Bertold Löffler (1874-1960)
    Friedrich Loos (1797-1890)

    Georg Mader (1824-1881)
    Hans Makart (1840-1884)
    Anton von Maron (1733-1808)
    Georg Mayer-Marton (1897-1960)
    Franz von Matsch (1861-1942)
    Hubert Maurer (1738-1818)
    Gabriel von Max (1840-1915)
    Karl Mediz (1868-1945)
    Emilie Mediz-Pelikan (1861-1908)
    Edgar Meyer (1853-1925)
    Josef Mikl (1929-2008)
    Carl Moll (1861-1945)
    Josef Moroder-Lusenberg (1846-1939)
    Joseph Mössmer (1780-1845)
    Otto Muehl (1925-2013)
    Leopold Müller (1834-1892)

Joseph Nigg (1782-1863)
Hermann Nitsch (nascut el 1938)

    Joseph Oberbauer (1853-1926)
    Karl O'Lynch von Town (1869-1942)
    Emil Orlík (1870-1932)

Pàg

    Ludwig Passini (1832-1903)
    Elmar Peintner (nascut el 1954)
    Eduard Peithner von Lichtenfels (1833-1913)
    August von Pettenkofen (1821-1889)
    Franz Xaver Petter (1791-1866)
    Adalbert Pilch (1917-2004)
    Max Edler von Poosch (1872-1968)
    Karl Postl (1769-1818)
    August Prinzhofer (1816-1885)
    Erwin Puchinger (1875-1944)
    Norbert Pümpel (nascut el 1956)

Martin Ferdinand Quadal (1736-1811)

    Carl Rahl (1812-1865)
    Arnulf Rainer (nascut el 1929)
    Barbara Rapp (nascuda el 1972)
    Josef Rebell (1787-1828)
    Erwin Redl (nascut el 1963)
    Thomas Reinhold (nascut el 1953)
    Maximilià Reinitz (1872-1935)
    Oscar Rex (1857-1929)
    Ferdinand von Řezníček (1868-1909)
    Michael Rieser (1828-1905)
    Alfred Roller (1864-1935)
    Anton Romako (1832-1889)
    Constantin Daniel Rosenthal (1820-1851)
    Utz Rothe (nascut el 1940)
    Johann Michael Rottmayr (1656-1730)
    Franz Rumpler (1848-1922)
    Ferdinand Runk (1764-1834)

    Johann Michael Sattler (1786-1847)
    August Schaeffer (1833-1916)
    Albert Schickedanz (1846-1915)
    Egon Schiele (1890-1918)
    Carl Schindler (1821-1842)
    Emil Jakob Schindler (1842-1892)
    Hans Schwarz (1922-2003)
    Fritz Schwarz-Waldegg (1889-1942)
    Moritz von Schwind (1804-1871)
    Anna Stainer-Knittel (1841-1915)
    Adalbert Stifter (1805-1868)
    Christoph Schmidberger (nascut el 1974)
    Carl Schuch (1846-1903)
    Paul Schuss (nascut el 1948)
    De Es Schwertberger (nascut el 1942)
    Franz Steinfeld (1787-1868)
    Ernst Stöhr (1860-1917)
    Josefine Swoboda (1861-1929)
    Rudolf Swoboda (1859-1914)

Bertha von Tarnóczy (1846-1936)
Josef Eduard Teltscher (1801-1837)

Andreas Untersberger (1874-1944)
Carola Unterberger-Probst (nascuda el 1978)

    Aloys Wach (1892-1940)
    Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865)
    Max Weiler (1910-2001)
    Franz West (1947-2012)
    Horst Widmann (nascut el 1938)
    Olga Wisinger-Florian (1844-1926)
    Michael Wutky (1739-1822 / 23)

    Carl Wenzel Zajicek (1860-1923)
    Roman Zenzinger (1903-1990)
    Johann Ziegler (1749-1812)
    Alfred Zoff (1852-1927)
    Aloys Zötl (1803-1887)

Llista pintors Austria

Oz Almog

Oz Almog és un artista i autor israelià que va néixer el 15 d'abril de 1956 a Kfar Saba, Israel.

Biografia

Oz Almog va néixer a una família de pioners russos / ucraïnesos (Avrutzki) i immigrants romanesos / russos (Abramovitx). Després d’estudiar pintura clàssica i completar el seu servei militar a la Marina israeliana, va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena.

Treball

L’obra artística d’Oz Almog és confrontada i provocadora. A la dècada de 1980, com a estudiant de l'Acadèmia de Belles Arts d'Àustria, Almog va participar activament amb la cultura subterrània fora d'escena a Europa. Als anys noranta va abordar temes complexos de sexualitat humana, ideologies totalitàries, consumisme i terrorisme. El 1994 va tenir lloc a WUK, un centre d’arts alternatives de Viena, l’exposició Naixement d’un mite (títol alemany Geburt eines Mythos). El centre va ser convertit en un santuari amb banderes i un terra florit. En unes 70 pintures a l’oli, Almog es va retratar a l’estil de l’art nazi, del classicisme i del realisme social com a governant i salvador, com una figura divina, provocadorament lligada als músculs, com un agitador ardent o simplement amb la severa consideració d’un stormtrooper, complet amb cinturó de pell i jackboots.

L’exposició de 1995 d’Almog The Psychonaut and His Mind Navigator, va comptar amb 360 olis, la majoria autoretrats a l’estil de les portades de revistes de pasta. L’artista es va presentar com un vampir lleuger que s’estava caient sobre una bella rossa, un gàngster revoltós, un alienígena de joguines o una estrella porno monstruosament dotada. El mateix any Oz Almog va emprendre el projecte En Face - No vist i / o menys vist de / per, reconstruint les imatges dels famosos artistes visuals mitjançant una col·lecció original de plantilles facials intercanviables de la Policia Federal austríaca dels anys 70. Va ser seguit per exposicions conceptuals: Blok Brut (morts auto-eròtiques) i Blood Addict - Escenes sagnants de l'assassinat 1949-1960, presentades al Museu Janco Dada a Israel el 1997, i Shaheed (fenòmens del terror suïcida) a la Galeria Limbus, Tel Aviv . Es tracta d’una sèrie de fotografies reals de la policia seleccionades d’estranyaments fatals auto-eròtics, extrets de les fotos de l’escena del crim, metamorfoses amb sang real en composicions abstractes de llum i fosques,

També?

Amb la seva exposició també? ... Una crònica d'una obsessió cultural, Oz Almog enfronta els visitants amb la pregunta de què podrien tenir en comú Anne Frank i Jesus, Bob Dylan i Fred Astaire, Mr. Spock i Albert Einstein, Frida Kahlo i Madeleine Albright. En més de 400 retrats de petroli de petita mida, cadascun acompanyat d'una breu biografia, Oz Almog presenta herois i antiherois flamants, l'única denominació comuna és el seu origen jueu: noms com Baruch Spinoza, Jack Ruby, Bob Dylan i Rosa Luxemburg. Mostrant el contrari a la imatge dels antropòlegs racistes de la cara jueva i subratllant la diversitat, Almog va seleccionar les personalitats retratades de la Bíblia, mites i històries heroiques, laureats nobles, polítics i soldats, humanistes, celebritats de Hollywood, sants, freaks, mafiosos i assassins. - persones que han fet història. Albert Einstein es frega les espatlles amb el dissenyador de moda Ralph Lauren, símbol sexual Hedy Lamarr amb l'escriptor Franz Kafka, l'actriu Winona Ryder amb el rabí Abraham Isaac Kook, el director de cinema Stanley Kubrick amb el gàngster Benjamin "Bugsy" Siegel, amb Meyer Lansky amb músics de rock Gene Simmons, Paul Stanley i Lenny Kravitz. També hi ha nombroses celebritats locals com Leonard Cohen, el músic de rock Marc Bolan, el director de cinema i productor Sir Alexander Korda, el polític Benjamin Disraeli i molts més. Després de ser presentada al Museu dels Jueus, Viena el 1999, l’exposició va viatjar durant deu anys complets i es va veure a Tel Aviv, Berlín, Londres, Amsterdam, Rendsburg, Budapest, Belgrad, Sarajevo, Subotica i moltes més ciutats europees.

Exposicions 2000-2001

Aktion T-4: Opera Euthanasia, que forma part de l'exposició Memorial del Upper State Austrian Museum, Linz l'any 2000 - va comptar amb un dormitori per a nens amb més de 350 pintures de nazis destacats, assassins en sèrie i altres delinqüents i va tornar a produir un públic massiu. reacció. Wiener en face - Portraits of Careers (retrats de carreres vienesos), amb 350 pintures de destacades personalitats vieneses, es va mostrar des d’octubre del 2000 fins a l’abril del 2001 a la vil·la Hermes (part del Museu Històric de la ciutat de Viena). Ha estat seguit de Cap a la llum dels alba - Herois jueus de la Unió Soviètica (Dem Morgenrot Entgegen). Amb aquesta exposició Oz Almog ha intentat descobrir el que diu que és la "història reprimida" dels 500.000 jueus que van lluitar a l'exèrcit soviètic, un terç dels 1,5 milions de soldats jueus de totes les nacions aliades.

Kosher Nostra

A l’exposició Kosher Nostra. Gangsters jueus a Amèrica 1890–1980, Oz Almog va crear un impressionant resum documental de tota una època de crims comesos per gàngsters jueus. A través d'imatges, articles de diaris i documents oficials, va mostrar com criminals com Meyer Lansky, Benjamin "Bugsy" Siegel i Louis "Lepke" Buchalter van influir decisivament en el desenvolupament del crim organitzat a Amèrica. Kosher Nostra, mostrat el 2004-2005 al Museu dels Jueus, Viena, va incloure més de 160 retrats realitzats a l'oli, amb la majoria de personalitats que es mostren de manera completa i de perfil. Cada "copa" va ser acompanyada amb una breu biografia, donant com a resultat dos llibres amb més de 1000 pàgines.

2004 – actualitat

El 2004 Oz Almog va presentar la seva instal·lació artística Colors of War. El camuflatge es va mostrar al Museu del Moble Imperial de Viena, on es van mostrar els mobles originals dels emperadors austrohongaresos, que es van reconstruir amb els teixits militars de camuflatge. Al Wudeor Cult es podia veure al museu jueu [18] on es presentava un mosaic de pintures a l'oli d'insígnies de màniga de màniga. El 2007/08, diversos artistes internacionals es van unir a Almog en el projecte Box de Judaica Kid, assumint el repte de presentar tradició, conceptes, simbolisme, pensament i ensenyaments jueus de forma accessible per als nens. La presentació divertida i divertida va ser dissenyada per proporcionar als nens joves i "adults" els mitjans per comprendre la importància de l'alfabet hebreu. La caixa de Judaica Kid va funcionar durant més de dos anys al museu jueu de Viena. Al mateix temps, Oz va presentar una exposició titulada GODDEVILAETHEAR - Oz Almog + Wilhelm Reich: A Journey to Hell ("GOTTTEUFELAETHER - Oz Almog + Wilhelm Reich: Ausfluss der Hölle"). Igual que Wilhelm Reich té un seguiment fanàtic i sovint esotèricament inspirat, així que aquí tenim la interpretació artística d’Oz del pla complex dels conceptes de Wilhelm Reich conjuntament amb un inframón fantasmagòric fosc i infernal de l’infern jueu (Gehinom).

El 2010 Oz Almog va exposar al museu jueu de Viena l'exposició Walls of Sound - Móns jueus de la música amb música jueva i músics jueus.
El 2011 Oz Almog va llançar amb DJ Shantel el recopilatori CD Kosher Nostra: Jewish Gangsters Greatest Hits, que conté una barreja salvatge de cançons de swing, jazz, gir, Charleston i Yiddish, el so de la màfia jueva nord-americana al llarg dels anys 20 fins als 60. .

Obres publicades

    Oz Almog, Gerhard Milchram: E. M. Lilien: Jugendstil - Erotik - Sionismus (Viena; Braunschweig: Jüdisches Museum Wien; Braunschweigisches Landesmuseum, 1998) ISBN 978-3-85476-017-7 (en alemany)
    Felicitas Heimann-Jelinek: Bamot * - über die Erstellung, Zerschlagung und Restaurierung von Höhenheiligtümern: Israel 1948-1998 (Viena, Museu Jüdisches Wien, 1998) ISBN 978-3-901398-08-7 (en alemany)
    També ell .. ??: Índex concis de Oz Almog Judaeorum: una crònica d’una obsessió cultural (museu jueu de Viena, Beth Hatefutsoth, Tel Aviv, etc., 1999) ISBN 978-3-901398-14-8
    ell també ... ?? Concis Index Judeaorum, A Chronicle of a Obsession Cultural (Viena, Museu Jueu Viena, 2000) ISBN 978-3-901398-28-5
    Ma Gam Hu ... ?? (Tel Aviv, el museu Nahum Goldmann de la diàspora jueva, 2000) ISBN 978-3-901398-15-5 (en hebreu)
    Wiener an Face, Retrats de Karrieren (Viena, Eigenverlag der Museen der Stadt Wien, 2000), Biblioteca de la biblioteca oberta OL24331008M (en alemany)
    Dem Morgenrot Entgegen, Helden der Sowjetunion (Viena, museu jueu de Viena, 2002) ISBN 978-3-901398-22-3 (en alemany)
    der auch ... ?? Oz Almogs bunter Index Judaeorum, Chronik einer kulturellen Obsession (Viena, Museu Jueu de Viena, 2003) ISBN 978-3-901398-27-8 (en alemany)
    Anche Lui ..., Cronica de l'ossessione cultural (Viena, Jüdisches Museum Wien, 2000) (en italià)
    зар и он ... ?? Оз Алмогов шаролики индекс јудеорум (Beograd, Muzej grada Beograda, 2006) ISBN 978-86-90619-38-2 (en serbi)
    der auch ... ?? Oz Almogs bunter Index Judaeorum, Chronik einer kulturellen Obsession (Rendsburg, Stiftung Schleswig-Holsteinische Landmuseen, 2009) (en alemany)
    Kosher Nostra, Jüdische Gangster a Amerika 1890-1980 (Viena, Museu Jueu de Viena, 2003) ISBN 978-3-901398-33-9 (en alemany)
    Kosher Nostra, Tod a Amerika 1890-1980 (Viena, Museu Jueu de Viena, 2003) ISBN 978-3-901398-34-6 (en alemany)
    Aleph Bet Judaica Kids Box, Judentum - Grundbegriffe von Aleph bis Taw (Viena, museu jueu de Viena, 2007) amb 10 fulletons addicionals, ISBN 978-3-901398-46-9 (en alemany)
    PARETS DEL SO, Móns jueus de la música / Jüdische Musikerwelten (Viena, Museu Jueu de Viena, 2010) ISBN 978-3-901398-55-1
    Block Brut - Transvestitismus und tödliche Unglücksfälle bei autoerotischer Betätigung (Viena, ISR, 1994) ISBN 978-3-901697-03-6 (en alemany)